BIKEPACKING CATALÒNIA - Descripció de la ruta

Aquest recorregut es pot començar en qualsevol punt del track. Si viviu a Catalunya, potser el més recomanable si voleu fer la volta sencera fóra començar el viatge sortint de casa en bici i pedalar fins allà on l’itinerari passi més a la vora.

Si comenceu la ruta a Barcelona, cal pujar al Passeig de les Aigües i creuar la serra de Collserola fins al Vallès, per pistes i corriols. Podem gaudir de bones vistes de la ciutat de Barcelona i fer un tastet dels boscos i dels corriols de la serra de Collserola. En arribar a Montcada, remuntem el riu Besòs una estona i pugem tranquil·lament fins a la Conreria i el coll de Montalegre.

La ruta recorre la serra de Marina per pistes en bon estat amb bones vistes del Baix Maresme i de la mar Mediterrània. Voregem Sant Mateu i el Turó de Céllecs i anem creuant les carreteres que salten del Vallès al Maresme pels colls de la Font de Cera, Sant Bartomeu i Parpers, tot alternant pujades i baixades amb algun tros planer, per un terreny que, tot i que anem acumulant desnivell, ens permet rodar a bon ritme. Fem algun tram de caminet, de corriol i d’asfalt que trenquen la monotonia de tants kilòmetres de pista i, un cop passat el Collet, pugem fins a la Torrassa i baixem al coll de Can Bordoi.

A partir d’aquí comença la pujada fins al Santuari del Corredor, a 640 metres d’alçària. Anem alternant la pista principal amb caminets més solitaris. Del Corredor baixem a Collsacreu i creuem la urbanització. Fem la pujada de Cal Paraire, força sostinguda, i anem cap a Sant Martí de Montnegre. Més endavant la pista fa un flanqueig llarg, puja una mica i després baixa cap al coll de Can Benet. Podem gaudir de bones vistes del massís del Montseny.

Passat Hortsavinyà, el track inicia una llarga davallada fins a la vila de Tordera i després, si volem, podem anar fins a Blanes (el track només arriba a l’estació de tren). 

Tot aquest tram entre la ciutat de Barcelona i la vila de Tordera creua sencera la comarca del Maresme. Insisteixo en el fet que, malgrat que acumula força desnivell transcorre per un terreny molt rodador i es pot fer còmodament en dues jornades (aquesta “Transmaresme” sempre l’havia fet en un sol dia, però quedava una jornada molt llarga). No hi trobareu cap botiga, tot i que sí que passareu per algun restaurant on podeu menjar alguna cosa. Tampoc hi ha gaires fonts, però sempre podeu demanar aigua a les cases.

Un cop creuat el riu Tordera la ruta puja una mica fins a Sant Pere del Bosc i després baixa fins a creuar la riera i la carretera de Lloret. Ja som a la comarca de la Selva. A continuació pugem progressivament fins al coll de sa Palomera i baixem fins a la bonica i turística vila de Tossa de Mar.

A Tossa entrem al massís de l’Ardenya. La tònica de l’itinerari canvia i haurem d’afrontar una ascensió molt més llarga, dreta i sostinguda que les dues pujadetes anteriors, fins a atènyer Sant Grau. Rodem per pistes i camins que en general no són en molt mal estat però que tenen força sauló i algun tram amb pedres i reguerots. Un cop passat la Trencada i la Creu d’en Barraquer baixem sense problemes fins a Sant Feliu de Guíxols, una altra vila molt turística on podem trobar tota mena de serveis. Ja som a la comarca del Baix Empordà.

Aquest tram del massís de l’Ardenya és en general molt més intens que la travessa de les muntanyes del Maresme, que tot i ser molt més llarga, és més còmoda. Qui no es vegi amb cor o li faci mandra fer-lo pot anar per la carretera de Tossa a Sant Feliu, que és una de les més boniques de tot el país i que normalment no té gaire trànsit.

A continuació, sortim de Sant Feliu de Guíxols per la ruta del Carrilet, la clàssica via verda que va a Girona. Rodem tranquil·lament uns quants kilòmetres i trenquem a la dreta. Saltem un collet que hi ha entre Fenals d’Aro i Fenals d’Amunt i seguim pedalant fins a la bonica vila de Calonge.

Des de Calonge pugem al Puig Cargol (362m.) i ens seguim endinsant en el massís de les Gavarres. Canviem de vessant, visitem l’ermita de Santa Coloma de Fitor, situada en un bonic paratge, i baixem cap al poble de Fonteta i la vila de la Bisbal d’Empordà.

La ruta transcorre ara per la gran plana que hi ha entre les muntanyes de Begur i el massís del Montgrí, esquitxada d’antics estanys que ara són camps de conreu i d’algun turó que trenca la monotonia del relleu. Podem rodar a bon ritme, visitar els bonics pobles de Vulpellac i Peratallada, i gaudir d’una bona panoràmica de tot aquest sector central del Baix Empordà des del puig de la Font Pasquala, tot just abans d’arribar a Gualta i al riu Ter.

Un cop passat el riu Ter, voltem Torroella de Montgrí i pugem al petit coll les Sorres. Acabem de creuar el massís del Montgrí i ja som a l’Alt Empordà. Els més de quaranta kilòmetres que queden fins a Figueres tenen un perfil pràcticament planer, fet que ens permetrà fer kilòmetres molt ràpidament.

En aquest tram, l’itinerari va primer per l’interior, per tal d’evitar les urbanitzacions de l’Escala, i després transcorre una estoneta arran de mar, per un carril bici molt agradable que ens permet anar d’Empúries a Sant Martí d’Empúries. Finalment el track abandona definitivament la línia de la costa i va fins a Figueres, tot passant per l’Armentera, Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries, i creuant el riu Fluvià i la Muga.

La ruta creua la ciutat de Figueres ben bé pel centre, passa per Vilafant i va fent via entre sembrats, rieres i turons. Passat el bonic poble de Crespià retrobem el riu Fluvià, que seguirem fins a la històrica vila de Besalú i el seu pont tant fotogènic.   

Un cop passat Besalú tornarem a trobar muntanyes, que primer són petites, però que a mida que ens apropem al Pirineu s’aniran fent cada cop més grans. Rodem per dintre dels boscos que cobreixen aquestes contrades, entre el Pla de l’Estany i la Garrotxa, i no trobarem botigues ni serveis fins a Santa Pau.

El primer coll una mica destacable que passem és el petit collet de Guixeres, a la comarca del Pla de l’Estany. Seguim rodant i a les proximitats del santuari del Collell entrem definitivament a la comarca de la Garrotxa i anem guanyant alçària per camins rurals en bon estat, sovint asfaltats però sense gaire trànsit. 

A partir de Santa Pau anem trobant els característics volcans que hi ha en aquesta part de la comarca, amb algun tramet de camí més dolent, fins que canviem de vessant i comencem a davallar cap a Olot per les pistes forestals que creuen la fantàstica fageda d’en Jordà.  

Travessem Olot i acabem de baixar fins a la vall de Bianya. Pedalem per camins rurals allunyats de la carretera, fins que la creuem i comencem a pujar progressivament per una nova via verda que ben aviat comunicarà la Garrotxa amb el Ripollès. Retrobem la carretera que puja al túnel de Capsacosta, rodem una estona per sota, sense gairebé ni veure-la i ens n’allunyem per a saltar la serra de les Cambres, tot superant algun tram de pista forestal en mal estat, curt, però dret i força pedregós.

A l’altra banda ja som a la comarca del Ripollès i tornem a rodar per pistes en bon estat. Passem per l’ermita de Santa Llúcia de Puigmal i, tot rodant per fagedes ombrívoles, saltem el coll de l’Home Mort i comencem a baixar cap a Sant Joan de les Abadesses.

Abans de Sant Joan de les Abadesses ja trobem un tram de carril bici i la ruta s’esdevé un passeig, que ens permet relaxar-nos una mica, tot deixant-nos caure per la via verda de la Ruta del Ferro i del Carbó fins arribar a la vila de Ripoll, bressol de Catalunya.

A Ripoll s’acaba el relax i cal tornar a pedalar, ara per pistes forestals força solitàries, entre boscos i masos abandonats. Pugem fins al collet de l’Auró, baixem a Sant Llorenç de Campdevànol i comencem a pujar cap a Gombrèn, Montgrony i el coll de la Creueta (1.922m.).

Aquest és el primer gran port d'aquesta volta per Catalunya, uns 1.300 metres de desnivell acumulat en pràcticament 30 kilòmetres. Si no voleu fer aquesta ascensió d’una tacada podeu partir-la entre dues jornades, tot fent nit al santuari de Montgrony, al refugi de Planelles (sense cap mena de servei) o a Castellar de n’Hug, que queda a la vora de per on passa l’itinerari que hem de seguir. 

Aquest port té de tot: via verda, carretera local, camí rural asfaltat, pista forestal, corriols, i, per acabar, més pista i carretera de muntanya. A mida que anem pujant la panoràmica és cada cop més àmplia i abasta tot aquest sector del Prepirineu i la Catalunya Central.

Un cop passat el coll de la Creueta, baixem una mica per carretera, agafem a la dreta la pista forestal del Pla d’Anyella i anem fins a la collada de Toses (1.790m.).

Entrem a la Cerdanya per carretera, sense gaire trànsit i entre boscos de pi negre. Trenquem per una pista forestal, que va cap a la dreta del pla de les Forques, i seguim baixant fins a Queixans, tot gaudint de bones vistes de la plana i de les muntanyes de la Cerdanya.

Des de Queixans podem apropar-nos a Puigcerdà, que no queda gaire lluny, tot pedalant tranquil·lament per pistes ben planeres, o seguir el curs del riu Segre avall rodant força kilòmetres per caminets i corriols molt divertits.

A partir de Bellver de Cerdanya tornem a guanyar alçària de manera esglaonada fins al refugi del Cap del Rec, a l’estació d’esquí de fons de Lles de Cerdanya, i més amunt encara. Entre Bellver i el coll de la Font de l'Aristot hi ha uns 38 km i 1.500 metres de desnivell.

Iniciem aquest llarg ascens per camins rurals, alguns asfaltats i d’altres sense asfaltar, tot passant a la vora de Prullans i Ardòvol. Fem una gran volta per la vall de la Llosa, rodant per pistes forestals i caminant una mica per a veure el bonic salt del Molí. Un cop passat Viliella, acabem de pujar al refugi de Cap del Rec, primer per camins que van entre els prats i després per una carretera sense trànsit.

A continuació seguim pujant suaument per les pistes de l’estació d’esquí de fons, que de seguida planegen. En aquest tram anirem passant diversos refugis lliures que ens poden servir d’aixopluc o per a pernoctar-hi, i també deixarem a la dreta el camí que va al refugi dels estanys de la Pera. Més endavant acabem de pujar fins al coll de Dalt i el coll de la Font de l’Aristot, punt culminant de la travessa, a uns 2.130 metres sobre el nivell del mar. 

Un cop passats aquests dos colls ja som a la comarca de l’Alt Urgell i a la Catalunya occidental. Comencem el llarg descens que ens portarà a la Seu d’Urgell. Tot baixant, passem a prop del refugi forestal del coll de Midós i del poble de Bescaran. A la vora del collet de Sorri remuntem uns metres per a passar el collet de la Cabana del Moro i a continuació seguim perdent alçària ràpidament fins a passar pel costat del poblet de Torres d’Alàs i a continuació retrobar la N-260 i el riu Segre.

Els darrers kilòmetres que resten fins a la Seu els farem rodant còmodament pel costat del riu.

Sortint de la Seu, creuem el Segre i seguim pedalant a la vora del riu pel camí Ral, per tal d’evitar la carretera general. Passem Arfà i el Pla de Sant Tirs, superem un petit port i creuem la C-14 i el Segre a l’alçada de Sant Pere de Codinet i de la palanca de Noves de Segre. Uns kilòmetres més avall, un cop passada la Reula, haurem de triar si volem empènyer la bici durant gairebé una hora, tot recorrent el bonic camí medieval dels Pontarrons, o creuar el Segre pel pont de la Reula i fer un parell de kilòmetres pel voral de la C-14 i de l’antiga carretera nacional que evita el túnel de Montant de Tost.

En qualsevol cas haurem d’acabar rodant tres o quatre kilòmetres per la C-14 fins a Organyà, tot i que ben aviat una part important d’aquest tram de carretera es podrà fer sense gens de trànsit, un cop obrin a la circulació el nou túnel de Tresponts.

Un cop a Organyà sortim de la vall del Segre i tornem a pujar de valent, primer per camins i després de manera més tranquil·la, per una carretera sense trànsit, fins al poble de Montanissell, on s’acaba l’asfalt. Seguim pujant per pistes en bon estat per sota de la serra de Sant Joan de Montanissell, amb panoràmiques cada cop més extenses d’aquesta bonica regió del salvatge oest de Catalunya.

Passem el coll de Paller, el coll de la Via, el de la Creu de Ferri, el Forat dels Prats i finalment arribem al coll de Llívia (1480m.) Entrem al Pallars Jussà, canviem de vessant i baixem primer entre la serra de Carreu i la serra de Boumort i després seguim rodant per sota de la serra de Pessonada, entre boscos i despoblats, per les pistes forestals que creuen aquesta solitària contrada.

Creuem el poble de Pessonada, baixem cap a Aramunt Vell i de seguida arribem a Aramunt. Voltem el pantà de Sant Antoni per pistes força ràpides de fer i ja som a Tremp.

Cal tenir en compte que en tots els kilòmetres que hi ha entre Organyà i Aramunt no hi trobarem botigues ni gaires serveis.

Sortim de Tremp seguint el curs de la Noguera Pallaressa durant uns quants kilòmetres. A continuació guanyem una miqueta d’alçada, passem per Puigcercós, i anem a buscar els camins que van més o menys paral·lels a la línia de ferrocarril Lleida – la Pobla de Segur. Arribem a l’estació de Cellers tot pedalant sense gaire esforç per la vora del pantà de Terradets. En tot aquest tram hi haurà una via verda en un futur proper.

A la vora de l’estació de Cellers iniciem l’ascens al darrer gran port, amb més de 1.000 metres de desnivell seguits, que farem en aquesta volta per Catalunya: el coll d’Ares (1.495 m.). Aquest port supera la formidable barrera que representa la serra del Montsec en el nostre camí cap a la plana de Lleida.

Comencem pujant per pistes forestals i camins rurals que en general estan en bon estat, llevat d’un tram dret i pedregós, de menys d’un kilòmetre. La resta de l’ascensió la fem per carreteres de muntanya estretes, força agradables.

Passem Beniure i Sant Esteve de la Sarga i anem guanyant alçària. En aquests darrers kilòmetres d’aquesta llarga pujada, en alguns punts tindrem bones vistes panoràmiques, que abasten tot el Pirineu de Lleida i que arriben força lluny, a molts cims del Pirineu aragonès.

Baixant del coll d’Ares ja som dins de la comarca de la Noguera, i ja podem recórrer amb la vista la resta de les comarques de Ponent i de la Franja. Tenim als nostres peus tota la plana de Lleida, que haurem de travessar a les properes jornades, tot seguint el curs del riu Segre.

Abans d’arribar a la meitat del descens, podem atansar-nos fins a la font de Grabieló i, si cal o ens ve de gust, dormir al corral, que està habilitat com a refugi lliure. 

Al final d’aquest descens asfaltat passem per Agulló, a la vora d’Àger. Aquí cal tornar a pujar fins a atènyer el misteriós pla de les Bruixes. Arribant a dalt podem gaudir d’una bonica perspectiva sobre el Montsec d’Ares i el d’Estall, amb el majestuós congost de Mont-rebei, que els divideix.

Baixem cap a Tartareu, Os de Balaguer i el monestir de les Avellanes. Seguim rodant, ara per sota de la serra del Mont-roig, i finalment acabem aquest llarg i esglaonat descens tot retrobant el riu Segre al pantà de Sant Llorenç de Montgai, situat en un altre paratge molt pintoresc.

El nostre itinerari volta l’embassament, tot passant pel poble de Sant Llorenç de Montgai, i va a buscar l’inici del canal Auxiliar d’Urgell, que seguim una estona, fins que som a la vora de Balaguer.

A Balaguer tornem a creuar el Segre i ens enfilem una mica pel secà que domina el curs del riu, que retrobem entre Menàrguens i Tèrmens i que seguirem durant uns cinquanta kilòmetres més, fins a Seròs.

Abans d’arribar a Lleida, passem per Vilanova de la Barca i per Alcoletge. Creuem la ciutat de Lleida i seguim rodant a bon ritme a la vora del Segre, que vam trobar per primer cop entre Queixans i Puigcerdà, a pocs kilòmetres del seu naixement, i del qual ens acomiadem definitivament a l’alçada de Seròs, quan ja li queda poc per barrejar-se amb el Cinca i amb l’Ebre.

En tot aquest tram de la ruta no passem per gaires localitats. A 15 km de Lleida passem per Torres de Segre, Seròs no queda gaire lluny del punt en que ens separem del Segre i Almatret està a més de 50 km de Lleida seguint aquest itinerari.

En separar-se del riu Segre, el paisatge canvia radicalment. Deixem enrere els regadius, les zones humides i els boscos de ribera i passem a rodar per un terreny extremadament àrid fins a les proximitats del refugi de Montmaneu. Aquí tornarem a trobar arbres fruiters, entre els quals rodarem una bona estona camí d’Almatret, gairebé sempre de pujada.

 Un cop sortim d’Almatret la ruta baixa de valent fins a la vall de l’Ebre. Creuem el gran riu i podem apropar-nos a Riba-roja per a abastir-nos d’allò que ens calgui, abans d’enfilar-nos a la solitària i feréstega serra de la Fatarella, escenari dels darrers combats de la terrible batalla de l’Ebre, que es va desenvolupar en aquestes comarques l’estiu i la tardor del 1938. Va ser la batalla més gran i decisiva de la Guerra Civil espanyola. Actualment a dalt de la  serra de la Fatarella en lloc de trinxeres hi ha un parc eòlic.

Abans d’arribar a Gandesa passem pel memorial de les Camposines i pedalem per la vall de la Torre i per la serra de Cavalls, amb alguna pujadeta que ens farà viure la nostra particular batalla de l’Ebre.

Ja som a la comarca de la Terra Alta. Passem per Gandesa i baixem entre vinyes fins a Bot, on trobem la Via verda de la Terra Alta. Tot baixant per aquesta via verda podrem relaxar-nos, recuperar una mica les cames i veure paisatges realment pintorescos, com ara els congostos que talla el riu Canaletes abans i després del bonic paratge del Santuari de la Fontcalda.

Retrobem el riu Ebre a la vora de l’Assut de Xerta, ja a la comarca del Baix Ebre. Seguim rodant per la via verda fins que, un cop hem creuat el poble de Xerta, en lloc de seguir fins a Roquetes i Tortosa, trenquem a la dreta i guanyem 140 metres de desnivell fins a trobar el canal Xerta – riu de la Sènia. Un cop a dalt, aquest itinerari alternatiu és del tot planer i permet recórrer molt còmodament tota la falda d’aquesta banda del massís del Port, tot pedalant per les pistes que van a banda i banda del canal.

Després de creuar la carretera que baixa del Mont Caro de seguida baixem per un camí rural cap al Raval de Cristo, creuem l’Ebre per l’antic pont del Ferrocarril i ja som a Tortosa. Abans de sortir de Tortosa, fem una mica de marrada per a tenir una bona panoràmica de la ciutat des del vial que volta l’hospital.

Arribats a coll de l’Alba, hi ha una ermita i una bona panoràmica del Port. Seguim pujant i passem molt a la vora dels ventiladors del parc eòlic, baixem una mica i tornem a guanyar alçària fins a un altre parc eòlic, el del Baix Ebre. Baixem al barranc de Fullola, saltem un altre collet i arribem al poble del Perelló.

Passat el Perelló toca pujar una altra vegada, tot i que no tant com sortint de Tortosa, fins a un altre parc eòlic, el de les Colladetes. A partir d’aquí el camí torna a ser força planer uns quants kilòmetres. Tornem a entrar a la comarca de la Ribera d’Ebre, creuem el pla del Burgar i trenquem a la dreta, enfilant cap a la serra de Tivissa, que creuem sense grans dificultats, rodant gairebé sempre per pistes en bon estat. Ja de baixada, passem per l’ermita de Sant Blai i més avall, pel poble de Tivissa.

A partir de Tivissa rodem per camins rurals, corriols, carretera i més camins rurals, fins a entrar al Priorat a les proximitats de la localitat dels Guiamets. Rodem ara per un camí planer però no gaire fressat, que segueix el canal del Pantà dels Guiamets, fent giragonses entre boscos i vinyes fins arribar al poble del Masroig, on tornem a guanyar alçària de manera progressiva, tot pedalant en direcció a Falset.

De Falset estant, baixem una mica, però de seguida enfilem una pujada molt sostinguda que ens deixa molt a la vora de la collada dels Masos, tot just a sobre de Porrera. Baixem a Porrera entre vinyes, creuem el poble i comencem la llarga però còmoda ascensió al coll de Cortiella. Fem uns kilòmetres per la comarca del Baix Camp i tornem a entrar al Priorat passat el coll d’Alforja, al qual arribem fent un llarg flanqueig que al final fa una mica de baixada.

Del coll d’Alforja anem cap a Cornudella de Montsant, baixant fins al riu Siurana per camins que van millorant a mida que baixem, i remuntant després cap a Cornudella per camins rurals i algun tram de corriol.

Sortim de Cornudella de Montsant tot pedalant còmodament uns kilòmetres per la carretera del pantà de Siurana, sense gaire o gens de trànsit. Voltem el pantà tot gaudint de bones vistes de la serra del Montsant i del poble i del castell de Siurana, encimbellat dalt de les cingleres que l’envolten. Fer-hi una visita és del tot recomanable. Els camins que seguim per a pujar-hi van millorant a mida que guanyem alçària. 

Després de visitar Siurana fem via cap a la pintoresca vila de Prades, situada al Baix Camp. Les pistes forestals i els camins rurals que hi arriben no presenten gaires dificultats, fora d'algun tram força pedregós. Després de visitar Prades, tornem a recular menys d’un kilòmetre i ara ens dirigim cap al coll de Capafonts, on agafem les pistes que recorren la serra Plana, passen pels Motllats i baixen fins a la Mussara.

Baixem cap a l’Albiol per una carretera sense trànsit i un camí rural asfaltat. Seguim baixant, ara per pistes i caminets, amb un tram en molt mal estat fins arribar al Micanyo. La resta del descens fins a Alcover no presenta cap dificultat.

Sortint d’Alcover, anem a buscar el curs del riu Francolí, el seguim una estona i acabem d’arribar a Valls per un camí força còmode.

La ruta creua la ciutat de Valls i va encadenant els camins rurals asfaltats o sense asfaltar que comuniquen entre si els pobles d’Alió, Bràfim, Montferri, Salomó, Bonastre i Albinyana, primer molt planers i després amb pujades i baixades cada cop més marcades. Tot aquest tram és força rodador en general. Passem de la comarca de l’Alt Camp a la del Baix Penedès i pedalem molta estona entre vinyes, pel GR 92, cap a Santa Oliva i l’Arboç.

Entrem a l’Alt Penedès abans d’arribar a Castellet. El nostre camí volta tranquil·lament el pantà de Foix per carretera i a continuació torna a pujar de valent, per a creuar les muntanyes del parc del Foix. Arribem a la comarca del Garraf i podem baixar a la ciutat de Vilanova i la Geltrú.

Tant si acabem de baixar a Vilanova com si no, la ruta volta ara cap a Sant Pere de Ribes i fins a sobre de Sitges, abans d’enfilar-se al collet de la Fita, al massís de Garraf. Creuem el parc del Garraf per pistes en bon estat, amb algun tramet curt de camí més dolent, però bonic, per a trencar la monotonia. El nostre itinerari passa per la Plana Novella, acaba de pujar, canvia de vessant i baixa cap a la localitat de Begues, ja dins del Baix Llobregat. 

Des de Begues continuem el nostre descens. Anem perdent alçària de manera esglaonada pels contraforts de les muntanyes de l’Ordal, fins a arribar a la colònia Güell i al riu Llobregat, que travessem entre autopistes i camps de conreu. Creuem la ciutat de Sant Feliu de Llobregat i voltem tot aquest vessant de la serra de Collserola que mira cap al sud. Anem pujant progressivament fins a trobar el passeig de les Aigües sota del turó de Sant Pere Màrtir.

Els kilòmetres que queden per a acabar aquesta volta per Catalunya els fem pedalant sense esforç pel Passeig de les Aigües, tot gaudint en el seu recorregut de les vistes panoràmiques que ens ofereix, de la ciutat de Barcelona i de les localitats que l’envolten.

Espero que gaudiu aquesta ruta. Veureu que de vegades no cal agafar avions ni anar gaire lluny per a veure llocs bonics i viure una petita aventura. Pot ser tan fàcil com sortir de casa  i anar a fer una volta en bicicleta.